18 de set. 2008

26 de setembre, Dia Europeu de les Llengües

Amb motiu del Dia Europeu de les Llengües, Linguamón – Casa de les Llengües amb la col·laboració de les Escoles Oficials d'Idiomes de Barcelona – Drassanes, Tarragona, Lleida i Girona, el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya i amb el suport de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, instal·larà el proper dijous dia 25 de setembre, l’“Aula Oberta de llengües al carrer” a les quatre ciutats.

Programació a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona.

10 d’abr. 2008

La llengua personal adoptiva



Recentment, la Unió Europea, amb motiu de la celebració de l’Any Europeu del Diàleg Intercultural, ha presentat les conclusions del Grup d’Intel·lectuals creat per assessorar a la Comissió sobre la contribució del multilingüísme al diàleg intercultural. Aquest informe s’han centrat en el concepte de “llengua personal adoptiva”.
Amb aquesta proposta la Unió Europea vol animar tota la ciutadania a escollir lliurement una llengua distintiva, diferent tant de la llengua identitària com de la llengua internacional de comunicació.
La llengua personal adoptiva no seria una segona llengua estrangera, sinó més aviat una segona llengua materna que seria apresa en profunditat, parlada i escrita amb freqüència, s’integraria en el trajecte escolar i universitari de tot ciutadà europeu, així com en el currículum professional de cadascú.
El seu aprenentatge aniria acompanyat d’una familiarització amb els països en els quals es parla aquesta llengua, amb la literatura, la cultura, la societat i la història vinculada a aquesta llengua i als seus parlants.
Mitjançant aquest enfoc, es vol superar l’actual rivalitat que hi ha entre l’anglès i les altres llengües que enfebleix a aquestes últimes i a més va en contra de la llengua anglesa i els seus parlants.
Amb la introducció d’una distinció clara a l’hora d’escollir entre una llengua de comunicació internacional i una llengua personal adoptiva, s’incitaria els europeus a prendre dues decisions al voltant de l’aprenentatge de llengües: una, determinada per les necessitats d’una comunicació més amplia i, l’altra, guiada per un conjunt de motivacions personals vinculades a la situació individual o familiar, a les relacions afectives, a l’interès professional, a les preferències culturals, a la curiositat intel·lectual, etc…
Quant a la llengua de comunicació internacional, encara que gran part de la gent optaria per l’anglès, es podria escollir el francès, l’espanyol, el portuguès, el mandarí o altres llengües.
Les opcions respecte a la llengua personal adoptiva serien pràcticament il·limitades. Probablement, una gran part dels europeus optaria per una de les gran llengües emblemàtiques que han desenvolupat un paper preponderant en la història del continent, d’aquesta manera es detindria la decadència d’aquestes llengües, que entrarien en una nova fase d’expansió.

Adaptació de l'informe: “Un reto provechoso: Cómo la multiplicidad de lenguas podría contribuir a la consolidación de Europa”

4 de febr. 2008

Los niños bilingües aprenden mejor



Entrevista a La Contra de La Vanguardia a Elisabeth Coelho, pedagoga especialista en educació multicultural i plurilingüe.


Nací en Birmingham, pero emigré a Canadá con mi marido, hindú de raíces portuguesas expulsado por Idi Amin de Uganda... Ya ve mi historia: el multiculturalismo no es una opción: es inevitable, ¡consigamos que sea enriquecedor! Colaboro con la Obra Social de La Caixa

Nuestras escuelas públicas educan niños de todas las religiones, razas, culturas y lenguas. ¿Es bueno?
¡Es estupendo! ¡Es una gran oportunidad de conocer todo el mundo en la propia escuela!

¿No se harán todos un lío babélico?
Mi experiencia y nuestras investigaciones demuestran que los niños, sea cual sea su religión, lengua o cultura, deben ir a la misma escuela y ser educados en el orgullo de su identidad y en el respeto a todas las demás.

Es más fácil decirlo...
...Que conseguirlo –lo sé–, pero el esfuerzo tiene un gran premio, porque el principio de todo respeto y tolerancia es el conocimiento del diferente. La escuela es la gran oportunidad –para muchos, la única– de conocer otros ciudadanos con otras lenguas, religiones y culturas... ¡Aprovechémosla!

Es una opción... Con problemas.
Es la gran misión de la escuela democrática: que todos los ciudadanos nos conozcamos.

Muchas escuelas privadas o concertadas limitan el número de inmigrantes.
Pues se pierden una gran oportunidad educativa, porque un niño catalán en la escuela multicultural adquiere sin esfuerzo un enorme capital social: aprende cómo son y serán sus conciudadanos. Si sólo conoce a niños como él, de su misma lengua, religión, raza y cultura, le encerramos en una burbuja.

Pero su entorno será más cohesionado.
Es un error privarles de ese conocimiento de la pluralidad. Si de niños no conocen a los ciudadanos de otras culturas, no sabrán relacionarse como adultos, pero es que tampoco conocerán bien su propia cultura.

Se pueden concentrar en su identidad.
Sólo sabes quién eres cuando te comparas con los demás y ves que eres diferente pero también igual.

¿En qué sentido?
De repente, ves que hay niños que no se llaman Jordi o Marta como tú, sino Ahmed o John o Vladimir, pero también descubres que todos los padres ponen nombres a sus hijos y los quieren, como los tuyos.

¿Y si quiero dar mi religión a mis hijos?
En Canadá también hay escuelas privadas musulmanas, judías, católicas, evangélicas...

Eso también es pluralidad.
Sí, pero es mejor que esa pluralidad se dé dentro de cada escuela, no en escuelas diferentes, y que así todos nosotros aprendamos a convertir la diferencia en un valor.

¿Cómo enseñar religión si cada uno tiene la suya? ¿Renunciando a la propia?
Dialogando con los padres de cada comunidad. Y digo dialogando con y no dialogando sobre los padres de cada comunidad. Tenemos que hablar con ellos y pactar un entorno de convivencia aceptable para todos.

¿Quitamos la cruz para no molestar?
En mi colegio hemos instalado un oratorio para los niños musulmanes. Y es una inversión muy rentable: respeto y tolerancia. Las niñas musulmanas no querían aprender a nadar por no enseñar sus cuerpos.

¿Las dejaron sin piscina?
¡No! Pactamos con sus padres un bañador que las cubriera. Mire, aquí se trata de diferenciar bien lo esencial de lo accesorio: lo esencial no es que las niñas musulmanas se pongan el mismo bañador que las demás, sino que aprendan a nadar.

¿Y aprendieron?
Con sus bañadores largos, pero aprendieron. Y fue otra lección de respeto y convivencia para todos los niños.

Los idiomas exigen más esfuerzo.
Los niños bilingües tienen mejor desarrollo cognitivo: aprenden mejor. Es una de las conclusiones del informe: positively plurilingual. Muchos padres ya lo saben en Canadá y educan a sus hijos en una lengua diferente de la materna. Muchos padres anglohablantes envían sus hijos a escuelas francesas.

Aquí también es habitual... Si pagas.
El bilingüismo exige un esfuerzo que, al parecer, es positivo para nuestras mentes.

¿Y si el idioma materno es el urdu?
El Gobierno canadiense invierte cantidades ingentes en que cada niño pueda mantener la lengua materna y estar orgulloso de ella: sea urdu o swahili. Tenemos un programa educativo muy popular que permite a niños seguir estudiando también en esa lengua.

Eso sí que es un esfuerzo.
¡Vale la pena! Se trata de ofrecer tu identidad a la comunidad de acogida y no de negarte. Esa suma de identidades enriquece a Canadá más que cualquier pureza.

Toda pureza es una mezcla olvidada.
¿Por qué renunciar a ninguna lengua? ¡Son riqueza! Todas servirán mañana a la economía y la sociedad de Canadá.

¿Es buena la inmersión lingüística?
Carezco de elementos para pronunciarme.

¿Cuando se mezclan muchas culturas no suelen perder las más pequeñas?
Pueden pasar tres cosas: la primera, que la más poderosa asimile a las minoritarias. Así se daría una mera absorción.

Así, pringan las débiles y pequeñitas.
Otra probabilidad sería que se dé un melting pot, un e pluribus unum (una hecha de todas), la mezcolanza con elementos de todos; así surge una nueva cultura que aglutina rasgos de todas las que llegan al país.

Parece algo menos traumática.
Pero la preferible es la ensaladera o mosaico intercultural: una sociedad cohesionada donde todos interactúan sin renunciar a sus propias identidades, y así conviertes la diversidad en un valor y una oportunidad, y no en un problema.

LLUÍS AMIGUET - 04/02/2008

Més informació

Bibliografia

26 de gen. 2008

Dedlejar o morir


En la llengua eyak, dedlè vol dir parlar. Ara la paraula és morta, perquè tu, Marie Smith Jones, eres l’única que podia usar-la, la darrera persona al món que parlava aquest idioma indígena americà. T’han enterrat a la venerable edat de 89 anys, i t’has endut els teus mots a la tomba. Fa temps, milers de persones us comunicàveu en eyak; vivíeu en una regió que ocupava 500 km de la costa d’Alaska i teníeu els vostres propis costums, creences, virtuts i defectes. De jove, Marie, dedlejaves amb tots els teus veïns.

Però us van imposar l’anglès, no vau transmetre l’idioma matern (tu tampoc als teus nou fills) i a poc a poc et vas anar quedant sola. Els últims 15 anys no tenies ningú amb qui enraonar del temps o de la vida en el teu accent antic. Diuen que captaves la grandesa i la misèria de la situació. Fumaves compulsivament i insisties a conservar la memòria a través dels lingüistes. Això ha fet de l’eyak un cas insòlit dels idiomes extingits, perquè tu has permès compilar-ne un diccionari prou complet.

De moment, tot plegat serà cosa de museu, i no tinc clar si això serà millor o pitjor que l’oblit. El cas és que la ciència no ha rescatat el teu eyak, que ha passat a engruixir la nòmina de 20 o 30 idiomes desapareguts a l’any. La lliçó és clara per a qui la vulgui aprendre; ni la gramàtica, ni la política, ni la simpatia universal salvaran cap idioma. La clau del dilema és dedlejar o morir. I si pot ser, abans de quedar-se sol.

Alfred Bosch, Diari Avui, 26 de gener 2008.


Si esteu interessats trobareu més informació a Babelwords

24 de gen. 2008

21 de febrer: Dia Internacional de la Llengua Materna





Què s’entén per llengua materna?

- Es tracta de la llengua que has aprés primer i en la qual has establert els primers contactes duradors?
- Es tracta de la llengua amb la qual t’identifiques o et consideres parlant natiu? O és la llengua amb la que els altres t’identifiquen i et consideren parlant natiu?
- És la llengua que has aprés millor?
- És la llengua que més utilitzes?
- Pots tenir vàries llengües maternes?
- Al llarg de la vida pots canviar de llengua materna?


Cal entendre que la llengua materna no és un simple instrument de comunicació sinó que el seu substrat ens condiciona la concepció del món, la manera de pensar, la percepció de la realitat que ens volta i la construcció de les nostres relacions socials. Per això, amb l’objectiu de fomentar la reflexió i la mobilització al voltant de la diversitat lingüística i el multilingüisme la UNESCO va proclamar el Dia Internacional de la Llengua Materna el 21 de febrer en memòria dels incidents que van tenir lloc a Bangladesh al 1952, quan la policia i l'exèrcit de l'estat pakistanès, que ocupava llavors aquest país, van obrir foc sobre la multitud dels parlants de Bengalí que es manifestaven a favor dels seus drets lingüístics.

13 de gen. 2008

Reflexions sobre el plurilingüisme en l'ensenyament


En l'article Educació pluringüe: Catalunya com a exemple de la revista Entrellat, el professor Miquel Siguan fa una reflexió molt interessant sobre el repte que suposa la diversitat lingüística en el sistema educatiu i aporta vàries idees sobre com caldria treballar aquest aspecte:

(…) el plurilingüisme en l’ensenyament, tant per la part de les llengües parlades pels alumnes com per les llengües que es pretén que coneguin a l’acabament dels seus estudis, constitueix en l’actualitat un problema important en el sistema educatiu de tots els països. Per fer-hi front convé tenir en compte els següents punts.

Les autoritats educatives han de formular un planejament que fixi amb claredat els objectius que es pretén aconseguir i els mitjans per aconseguir-los. El pla ha d’incloure procediments per avaluar periòdicament els resultats aconseguits i les mancances observades.

Malgrat que la planificació s’ha d’establir per tot el territori, el fet que la proporció d’alumnes immigrats i les llengües predominants entre ells siguin diferents a cada centre significa que cada centre docent ha de disposar d’autonomia per adequar la planificació lingüística a les seves necessitats especifiques.

La integració lingüística dels immigrats no passa sols per l’escola, sinó que en bona part té lloc en les seves relacions amb el medi social en què habiten. La col•laboració entre el centre escolar i les institucions locals no sols és desitjable sinó necessària.

En una societat plurilingüe les llengües han de ser instruments de col•laboració i no de confrontació, i això ha de quedar clar ja en el seu ensenyament. Els professors de llengua, com que són professors d’una llengua determinada, tendeixen a creure que la seva tasca es redueix a ensenyar aquesta llengua i que el coneixement i l’ús d’altres llengües per part dels seus alumnes més aviat perjudica l’èxit del seu ensenyament. Però en un context plurilingüe el professor de llengua ha de pensar i ha de deixar clar al seus alumnes que el seu ensenyament està al servei de la pluralitat lingüística i, per tant, que la llengua que ensenya ha de ser una eina d’entesa i no una arma de confrontació.

Per acabar, no sols els que es preparen per ser ensenyants de llengua s’han de fer conscients d’aquesta funció comunicativa i integradora de les llengües, sinó que tot els que avui, a qualsevol lloc d’Europa, s’estan preparant per ser ensenyants de qualsevol matèria en l’ensenyament primari o secundari han de rebre información sobre la problemàtica lingüística amb què es trobaran a l’hora d’exercir i sobre la responsabilitat que els correspon en la construcció d’una societat plurilíngüe i solidària.

Res del que he dit és fàcil i tot exigeix un gran esforç col•lectiu, però tot és absolutament necessari si de veritat volem un món que respecti la pluralitat lingüística.


Miquel Siguan, professor emèrit de la UB i membre de la Junta de Linguapax.

Text complet

12 de gen. 2008

2008 Any Internacional de les Llengües


El 16 de maig de 2007, l'Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar el 2008 Any Internacional de les Llengües.

Donat que els assumptes relatius a les llengües ocupen un lloc central en el mandat de la UNESCO en educació, ciències exactes i naturals, ciències socials i humanes, cultura i comunicació i informació, es va designar a l'Organització com a organisme rector de l'Any.

Per celebrar l'Any Internacional de les Llengües, la UNESCO convida als governs, les organitzacions de les Nacions Unides, les organitzacions de la societat civil, els establiments educatius, les associacions professionals i totes les altres parts interessades a intensificar les seves pròpies activitats de promoció i protecció de totes les llengües, en particular les llengües en perill de desaparició, en tots els contexts individuals i col·lectius.


Per facilitar la col·laboració i el seguiment, s'ha posat a disposició dels interessats un conjunt d'eines de comunicació així com una llista de possibles àmbits d'acció i una llista dels projectes en curs d'execució en el marc de l'Any Internacional de les Llengües. Si voleu afegir el vostre projecte a l'inventari, podeu omplir el formulari de presentació de projectes.

El passat 26 de setembre, aprofitant la celebració del Dia Europeu de les Llengües, Unescocat va convidar el lingüista David Crystal a Barcelona per oferir una conferència amb el títol What do we do with an International Year of Language?. Us convido a llegir-la i a reflexionar sobre el tema...

21 de des. 2007

Quantes llengües existeixen en el món?


La resposta a aquesta pregunta és una mica complicada. Primer perquè encara s'estan explorant zones del món on es descobreixen noves llengües i també perquè hi ha llengües que, per diversos motius, s'estan extingint ràpidament. I segon perquè la frontera entre llengua i dialecte entra de vegades en conflicte tant per qüestions lingüístiques com polítiques.

Tot i això, la majoria dels experts xifra el nombre de llengües entre 5.000 i 7.000. Com a referència s'acostuma a citar l'Ethnologue, que parla de 6.912 llengües vives.

Els continents asiàtic i africà són les zones amb un nombre més gran de llengües i alhora els més amenaçats per la futura extinció d'algunes d'elles. Els països que encapçalen el rànking de llengües vives són Papua/Nova Guinea (847), Indonèsia (655), Nigèria (376), Índia (309), Austràlia (261), Mèxic (230), Camerun (201), Brasil (185), Zaire (158) i Filipines (153).

Les 10 llengües més parlades del món són les següents:

- Xinès, Mandarí amb 885 milions de parlants
- Castellà amb 332 milions de parlants
- Anglès amb 322 milions de parlants
- Àrab amb 206 milions de parlants
- Bengalí amb 189 milions de parltans
- Hindi amb 182 milions de parlants
- Portugués amb 170 milions de parlants
- Rus amb 170 milions de parlants
- Japonès amb 125 milions de parlants
- Alemany amb 98 milions de parlants



Les estadístiques diuen que la majoria de la població mundial és bilíngüe, és a dir, que es pot expressar amb soltura en dos idiomes, encara que només un de cada quatre estats reconeix dos o més llengües oficials. Tota Àfrica i la major part d'Àsia és multilíngüe, a l'igual que Rússia. En Europa, Islàndia és l'únic país sense minoríes lingüístiques. Si afegíssim al rànking anterior les segones llengües, l'anglès arribaria als 800 milions de parlants, el castellà als 350, a l'igual que l'hindi, i el rus arribaria als 290.

Extret de Llengües del món

20 de des. 2007

La defensa dels drets lingüístics


Conta una antiga llegenda que, temps era temps, hi havia un rei que va sentir dir que al seu país vivia un savi autèntic. Tan savi, deien els rumors, que parlava tots els llenguatges del món. Sabia escoltar el cant dels ocells i els entenia com si fos un d’ells. Sabia llegir la forma dels núvols i comprendre immediatament el seu sentit. Qualsevol llengua que sentís, responia sense vacil·lar. Fins i tot llegia el pensament dels homes i les dones vinguessin d’on vinguessin.
El rei, impressionat per tants mèrits com se li atribuïen, va fer cridar aquell home savi al seu palau. I el savi hi va fer cap.

En tenir-lo al davant, el rei s’afanyà a preguntar-li:
–És cert, bon home, que sabeu totes les llengües del món?
–Sí, Majestat –va ser la resposta.
–És cert que escolteu els ocells i n’enteneu el cant?
–Sí, Majestat.
–Que sabeu llegir la forma dels núvols?
–Sí, Majestat.
–I, tal com m’han dit, és cert que fins i tot llegiu el pensament de les persones?
–Sí, Majestat.
El rei encara tenia una última pregunta...

El rei va mirar-lo desafiadorament, com si el volgués posar a prova, i li llançà l’última pregunta:
–A les meves mans, que tinc ara amagades a l’esquena, hi tinc un ocell, home savi. Respon-me: és viu o és mort?
Aquell savi, de forma inesperada, va tenir por. Sabia prou bé que, fos quina fos la seva resposta, el rei podia matar l’ocell. Va mirar el rei i s’estigué en silenci una llarga estona. Al capdavall, amb veu molt serena, va dir:
–La resposta, Majestat, és a les vostres mans.

La resposta del savi s’adreça a tothom. En el nostre cas, a tothom que tingui cap responsabilitat en la promoció dels drets lingüístics, des del militant fins a l’escriptor, des de la mestra fins al legislador.

La resposta és a les nostres mans.

Extret del pròleg de Carles Torner i Pifarré de la Declaració Universal de Drets Lingüístics

19 de des. 2007

Darwinisme lingüístic

Un estudi de la Universitat anglesa de Reading ha arribat a una curiosa i darwinista conclusió sobre les lleis que fan evolucionar el llenguatge.
Després d'analitzar dues-centes paraules de quatre llengües seleccionades: el rus, l'anglès, el castellà i el grec, han descobert que com més s'usa una paraula, menys canvia. O si es vol dir diferent, les paraules més utilitzades són les que es resisteixen més al canvi.

Article publicat a la revista Sapiens (Desembre 2007)