21 de des. 2007

Quantes llengües existeixen en el món?


La resposta a aquesta pregunta és una mica complicada. Primer perquè encara s'estan explorant zones del món on es descobreixen noves llengües i també perquè hi ha llengües que, per diversos motius, s'estan extingint ràpidament. I segon perquè la frontera entre llengua i dialecte entra de vegades en conflicte tant per qüestions lingüístiques com polítiques.

Tot i això, la majoria dels experts xifra el nombre de llengües entre 5.000 i 7.000. Com a referència s'acostuma a citar l'Ethnologue, que parla de 6.912 llengües vives.

Els continents asiàtic i africà són les zones amb un nombre més gran de llengües i alhora els més amenaçats per la futura extinció d'algunes d'elles. Els països que encapçalen el rànking de llengües vives són Papua/Nova Guinea (847), Indonèsia (655), Nigèria (376), Índia (309), Austràlia (261), Mèxic (230), Camerun (201), Brasil (185), Zaire (158) i Filipines (153).

Les 10 llengües més parlades del món són les següents:

- Xinès, Mandarí amb 885 milions de parlants
- Castellà amb 332 milions de parlants
- Anglès amb 322 milions de parlants
- Àrab amb 206 milions de parlants
- Bengalí amb 189 milions de parltans
- Hindi amb 182 milions de parlants
- Portugués amb 170 milions de parlants
- Rus amb 170 milions de parlants
- Japonès amb 125 milions de parlants
- Alemany amb 98 milions de parlants



Les estadístiques diuen que la majoria de la població mundial és bilíngüe, és a dir, que es pot expressar amb soltura en dos idiomes, encara que només un de cada quatre estats reconeix dos o més llengües oficials. Tota Àfrica i la major part d'Àsia és multilíngüe, a l'igual que Rússia. En Europa, Islàndia és l'únic país sense minoríes lingüístiques. Si afegíssim al rànking anterior les segones llengües, l'anglès arribaria als 800 milions de parlants, el castellà als 350, a l'igual que l'hindi, i el rus arribaria als 290.

Extret de Llengües del món

20 de des. 2007

La defensa dels drets lingüístics


Conta una antiga llegenda que, temps era temps, hi havia un rei que va sentir dir que al seu país vivia un savi autèntic. Tan savi, deien els rumors, que parlava tots els llenguatges del món. Sabia escoltar el cant dels ocells i els entenia com si fos un d’ells. Sabia llegir la forma dels núvols i comprendre immediatament el seu sentit. Qualsevol llengua que sentís, responia sense vacil·lar. Fins i tot llegia el pensament dels homes i les dones vinguessin d’on vinguessin.
El rei, impressionat per tants mèrits com se li atribuïen, va fer cridar aquell home savi al seu palau. I el savi hi va fer cap.

En tenir-lo al davant, el rei s’afanyà a preguntar-li:
–És cert, bon home, que sabeu totes les llengües del món?
–Sí, Majestat –va ser la resposta.
–És cert que escolteu els ocells i n’enteneu el cant?
–Sí, Majestat.
–Que sabeu llegir la forma dels núvols?
–Sí, Majestat.
–I, tal com m’han dit, és cert que fins i tot llegiu el pensament de les persones?
–Sí, Majestat.
El rei encara tenia una última pregunta...

El rei va mirar-lo desafiadorament, com si el volgués posar a prova, i li llançà l’última pregunta:
–A les meves mans, que tinc ara amagades a l’esquena, hi tinc un ocell, home savi. Respon-me: és viu o és mort?
Aquell savi, de forma inesperada, va tenir por. Sabia prou bé que, fos quina fos la seva resposta, el rei podia matar l’ocell. Va mirar el rei i s’estigué en silenci una llarga estona. Al capdavall, amb veu molt serena, va dir:
–La resposta, Majestat, és a les vostres mans.

La resposta del savi s’adreça a tothom. En el nostre cas, a tothom que tingui cap responsabilitat en la promoció dels drets lingüístics, des del militant fins a l’escriptor, des de la mestra fins al legislador.

La resposta és a les nostres mans.

Extret del pròleg de Carles Torner i Pifarré de la Declaració Universal de Drets Lingüístics

19 de des. 2007

Darwinisme lingüístic

Un estudi de la Universitat anglesa de Reading ha arribat a una curiosa i darwinista conclusió sobre les lleis que fan evolucionar el llenguatge.
Després d'analitzar dues-centes paraules de quatre llengües seleccionades: el rus, l'anglès, el castellà i el grec, han descobert que com més s'usa una paraula, menys canvia. O si es vol dir diferent, les paraules més utilitzades són les que es resisteixen més al canvi.

Article publicat a la revista Sapiens (Desembre 2007)