13 de gen. 2008

Reflexions sobre el plurilingüisme en l'ensenyament


En l'article Educació pluringüe: Catalunya com a exemple de la revista Entrellat, el professor Miquel Siguan fa una reflexió molt interessant sobre el repte que suposa la diversitat lingüística en el sistema educatiu i aporta vàries idees sobre com caldria treballar aquest aspecte:

(…) el plurilingüisme en l’ensenyament, tant per la part de les llengües parlades pels alumnes com per les llengües que es pretén que coneguin a l’acabament dels seus estudis, constitueix en l’actualitat un problema important en el sistema educatiu de tots els països. Per fer-hi front convé tenir en compte els següents punts.

Les autoritats educatives han de formular un planejament que fixi amb claredat els objectius que es pretén aconseguir i els mitjans per aconseguir-los. El pla ha d’incloure procediments per avaluar periòdicament els resultats aconseguits i les mancances observades.

Malgrat que la planificació s’ha d’establir per tot el territori, el fet que la proporció d’alumnes immigrats i les llengües predominants entre ells siguin diferents a cada centre significa que cada centre docent ha de disposar d’autonomia per adequar la planificació lingüística a les seves necessitats especifiques.

La integració lingüística dels immigrats no passa sols per l’escola, sinó que en bona part té lloc en les seves relacions amb el medi social en què habiten. La col•laboració entre el centre escolar i les institucions locals no sols és desitjable sinó necessària.

En una societat plurilingüe les llengües han de ser instruments de col•laboració i no de confrontació, i això ha de quedar clar ja en el seu ensenyament. Els professors de llengua, com que són professors d’una llengua determinada, tendeixen a creure que la seva tasca es redueix a ensenyar aquesta llengua i que el coneixement i l’ús d’altres llengües per part dels seus alumnes més aviat perjudica l’èxit del seu ensenyament. Però en un context plurilingüe el professor de llengua ha de pensar i ha de deixar clar al seus alumnes que el seu ensenyament està al servei de la pluralitat lingüística i, per tant, que la llengua que ensenya ha de ser una eina d’entesa i no una arma de confrontació.

Per acabar, no sols els que es preparen per ser ensenyants de llengua s’han de fer conscients d’aquesta funció comunicativa i integradora de les llengües, sinó que tot els que avui, a qualsevol lloc d’Europa, s’estan preparant per ser ensenyants de qualsevol matèria en l’ensenyament primari o secundari han de rebre información sobre la problemàtica lingüística amb què es trobaran a l’hora d’exercir i sobre la responsabilitat que els correspon en la construcció d’una societat plurilíngüe i solidària.

Res del que he dit és fàcil i tot exigeix un gran esforç col•lectiu, però tot és absolutament necessari si de veritat volem un món que respecti la pluralitat lingüística.


Miquel Siguan, professor emèrit de la UB i membre de la Junta de Linguapax.

Text complet