Recentment, la Unió Europea, amb motiu de la celebració de l’Any Europeu del Diàleg Intercultural, ha presentat les conclusions del Grup d’Intel·lectuals creat per assessorar a la Comissió sobre la contribució del multilingüísme al diàleg intercultural. Aquest informe s’han centrat en el concepte de “llengua personal adoptiva”.
Amb aquesta proposta la Unió Europea vol animar tota la ciutadania a escollir lliurement una llengua distintiva, diferent tant de la llengua identitària com de la llengua internacional de comunicació.
La llengua personal adoptiva no seria una segona llengua estrangera, sinó més aviat una segona llengua materna que seria apresa en profunditat, parlada i escrita amb freqüència, s’integraria en el trajecte escolar i universitari de tot ciutadà europeu, així com en el currículum professional de cadascú.
El seu aprenentatge aniria acompanyat d’una familiarització amb els països en els quals es parla aquesta llengua, amb la literatura, la cultura, la societat i la història vinculada a aquesta llengua i als seus parlants.
Mitjançant aquest enfoc, es vol superar l’actual rivalitat que hi ha entre l’anglès i les altres llengües que enfebleix a aquestes últimes i a més va en contra de la llengua anglesa i els seus parlants.
Amb la introducció d’una distinció clara a l’hora d’escollir entre una llengua de comunicació internacional i una llengua personal adoptiva, s’incitaria els europeus a prendre dues decisions al voltant de l’aprenentatge de llengües: una, determinada per les necessitats d’una comunicació més amplia i, l’altra, guiada per un conjunt de motivacions personals vinculades a la situació individual o familiar, a les relacions afectives, a l’interès professional, a les preferències culturals, a la curiositat intel·lectual, etc…
Quant a la llengua de comunicació internacional, encara que gran part de la gent optaria per l’anglès, es podria escollir el francès, l’espanyol, el portuguès, el mandarí o altres llengües.
Les opcions respecte a la llengua personal adoptiva serien pràcticament il·limitades. Probablement, una gran part dels europeus optaria per una de les gran llengües emblemàtiques que han desenvolupat un paper preponderant en la història del continent, d’aquesta manera es detindria la decadència d’aquestes llengües, que entrarien en una nova fase d’expansió.
Adaptació de l'informe: “Un reto provechoso: Cómo la multiplicidad de lenguas podría contribuir a la consolidación de Europa”
