Dedlejar o morir

En la llengua eyak, dedlè vol dir parlar. Ara la paraula és morta, perquè tu, Marie Smith Jones, eres l’única que podia usar-la, la darrera persona al món que parlava aquest idioma indígena americà. T’han enterrat a la venerable edat de 89 anys, i t’has endut els teus mots a la tomba. Fa temps, milers de persones us comunicàveu en eyak; vivíeu en una regió que ocupava 500 km de la costa d’Alaska i teníeu els vostres propis costums, creences, virtuts i defectes. De jove, Marie, dedlejaves amb tots els teus veïns.

Però us van imposar l’anglès, no vau transmetre l’idioma matern (tu tampoc als teus nou fills) i a poc a poc et vas anar quedant sola. Els últims 15 anys no tenies ningú amb qui enraonar del temps o de la vida en el teu accent antic. Diuen que captaves la grandesa i la misèria de la situació. Fumaves compulsivament i insisties a conservar la memòria a través dels lingüistes. Això ha fet de l’eyak un cas insòlit dels idiomes extingits, perquè tu has permès compilar-ne un diccionari prou complet.

De moment, tot plegat serà cosa de museu, i no tinc clar si això serà millor o pitjor que l’oblit. El cas és que la ciència no ha rescatat el teu eyak, que ha passat a engruixir la nòmina de 20 o 30 idiomes desapareguts a l’any. La lliçó és clara per a qui la vulgui aprendre; ni la gramàtica, ni la política, ni la simpatia universal salvaran cap idioma. La clau del dilema és dedlejar o morir. I si pot ser, abans de quedar-se sol.

Alfred Bosch, Diari Avui, 26 de gener 2008.


Si esteu interessats trobareu més informació a Babelwords

21 de febrer: Dia Internacional de la Llengua Materna

Què s’entén per llengua materna?

- Es tracta de la llengua que has aprés primer i en la qual has establert els primers contactes duradors?
- Es tracta de la llengua amb la qual t’identifiques o et consideres parlant natiu? O és la llengua amb la que els altres t’identifiquen i et consideren parlant natiu?
- És la llengua que has aprés millor?
- És la llengua que més utilitzes?
- Pots tenir vàries llengües maternes?
- Al llarg de la vida pots canviar de llengua materna?


Cal entendre que la llengua materna no és un simple instrument de comunicació sinó que el seu substrat ens condiciona la concepció del món, la manera de pensar, la percepció de la realitat que ens volta i la construcció de les nostres relacions socials. Per això, amb l’objectiu de fomentar la reflexió i la mobilització al voltant de la diversitat lingüística i el multilingüisme la UNESCO va proclamar el Dia Internacional de la Llengua Materna el 21 de febrer en memòria dels incidents que van tenir lloc a Bangladesh al 1952, quan la policia i l'exèrcit de l'estat pakistanès, que ocupava llavors aquest país, van obrir foc sobre la multitud dels parlants de Bengalí que es manifestaven a favor dels seus drets lingüístics.

Reflexions sobre el plurilingüisme en l'ensenyament

En l'article Educació pluringüe: Catalunya com a exemple de la revista Entrellat, el professor Miquel Siguan fa una reflexió molt interessant sobre el repte que suposa la diversitat lingüística en el sistema educatiu i aporta vàries idees sobre com caldria treballar aquest aspecte:

(…) el plurilingüisme en l’ensenyament, tant per la part de les llengües parlades pels alumnes com per les llengües que es pretén que coneguin a l’acabament dels seus estudis, constitueix en l’actualitat un problema important en el sistema educatiu de tots els països. Per fer-hi front convé tenir en compte els següents punts.

Les autoritats educatives han de formular un planejament que fixi amb claredat els objectius que es pretén aconseguir i els mitjans per aconseguir-los. El pla ha d’incloure procediments per avaluar periòdicament els resultats aconseguits i les mancances observades.

Malgrat que la planificació s’ha d’establir per tot el territori, el fet que la proporció d’alumnes immigrats i les llengües predominants entre ells siguin diferents a cada centre significa que cada centre docent ha de disposar d’autonomia per adequar la planificació lingüística a les seves necessitats especifiques.

La integració lingüística dels immigrats no passa sols per l’escola, sinó que en bona part té lloc en les seves relacions amb el medi social en què habiten. La col•laboració entre el centre escolar i les institucions locals no sols és desitjable sinó necessària.

En una societat plurilingüe les llengües han de ser instruments de col•laboració i no de confrontació, i això ha de quedar clar ja en el seu ensenyament. Els professors de llengua, com que són professors d’una llengua determinada, tendeixen a creure que la seva tasca es redueix a ensenyar aquesta llengua i que el coneixement i l’ús d’altres llengües per part dels seus alumnes més aviat perjudica l’èxit del seu ensenyament. Però en un context plurilingüe el professor de llengua ha de pensar i ha de deixar clar al seus alumnes que el seu ensenyament està al servei de la pluralitat lingüística i, per tant, que la llengua que ensenya ha de ser una eina d’entesa i no una arma de confrontació.

Per acabar, no sols els que es preparen per ser ensenyants de llengua s’han de fer conscients d’aquesta funció comunicativa i integradora de les llengües, sinó que tot els que avui, a qualsevol lloc d’Europa, s’estan preparant per ser ensenyants de qualsevol matèria en l’ensenyament primari o secundari han de rebre información sobre la problemàtica lingüística amb què es trobaran a l’hora d’exercir i sobre la responsabilitat que els correspon en la construcció d’una societat plurilíngüe i solidària.

Res del que he dit és fàcil i tot exigeix un gran esforç col•lectiu, però tot és absolutament necessari si de veritat volem un món que respecti la pluralitat lingüística.

Miquel Siguan, professor emèrit de la UB i membre de la Junta de Linguapax.

Text complet

2008 Any Internacional de les Llengües

El 16 de maig de 2007, l'Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar el 2008 Any Internacional de les Llengües.

Donat que els assumptes relatius a les llengües ocupen un lloc central en el mandat de la UNESCO en educació, ciències exactes i naturals, ciències socials i humanes, cultura i comunicació i informació, es va designar a l'Organització com a organisme rector de l'Any.

Per celebrar l'Any Internacional de les Llengües, la UNESCO convida als governs, les organitzacions de les Nacions Unides, les organitzacions de la societat civil, els establiments educatius, les associacions professionals i totes les altres parts interessades a intensificar les seves pròpies activitats de promoció i protecció de totes les llengües, en particular les llengües en perill de desaparició, en tots els contexts individuals i col·lectius.


Per facilitar la col·laboració i el seguiment, s'ha posat a disposició dels interessats un conjunt d'eines de comunicació així com una llista de possibles àmbits d'acció i una llista dels projectes en curs d'execució en el marc de l'Any Internacional de les Llengües. Si voleu afegir el vostre projecte a l'inventari, podeu omplir el formulari de presentació de projectes.

El passat 26 de setembre, aprofitant la celebració del Dia Europeu de les Llengües, Unescocat va convidar el lingüista David Crystal a Barcelona per oferir una conferència amb el títol What do we do with an International Year of Language?. Us convido a llegir-la i a reflexionar sobre el tema...