26 de gen. 2008

Dedlejar o morir


En la llengua eyak, dedlè vol dir parlar. Ara la paraula és morta, perquè tu, Marie Smith Jones, eres l’única que podia usar-la, la darrera persona al món que parlava aquest idioma indígena americà. T’han enterrat a la venerable edat de 89 anys, i t’has endut els teus mots a la tomba. Fa temps, milers de persones us comunicàveu en eyak; vivíeu en una regió que ocupava 500 km de la costa d’Alaska i teníeu els vostres propis costums, creences, virtuts i defectes. De jove, Marie, dedlejaves amb tots els teus veïns.

Però us van imposar l’anglès, no vau transmetre l’idioma matern (tu tampoc als teus nou fills) i a poc a poc et vas anar quedant sola. Els últims 15 anys no tenies ningú amb qui enraonar del temps o de la vida en el teu accent antic. Diuen que captaves la grandesa i la misèria de la situació. Fumaves compulsivament i insisties a conservar la memòria a través dels lingüistes. Això ha fet de l’eyak un cas insòlit dels idiomes extingits, perquè tu has permès compilar-ne un diccionari prou complet.

De moment, tot plegat serà cosa de museu, i no tinc clar si això serà millor o pitjor que l’oblit. El cas és que la ciència no ha rescatat el teu eyak, que ha passat a engruixir la nòmina de 20 o 30 idiomes desapareguts a l’any. La lliçó és clara per a qui la vulgui aprendre; ni la gramàtica, ni la política, ni la simpatia universal salvaran cap idioma. La clau del dilema és dedlejar o morir. I si pot ser, abans de quedar-se sol.

Alfred Bosch, Diari Avui, 26 de gener 2008.


Si esteu interessats trobareu més informació a Babelwords

24 de gen. 2008

21 de febrer: Dia Internacional de la Llengua Materna





Què s’entén per llengua materna?

- Es tracta de la llengua que has aprés primer i en la qual has establert els primers contactes duradors?
- Es tracta de la llengua amb la qual t’identifiques o et consideres parlant natiu? O és la llengua amb la que els altres t’identifiquen i et consideren parlant natiu?
- És la llengua que has aprés millor?
- És la llengua que més utilitzes?
- Pots tenir vàries llengües maternes?
- Al llarg de la vida pots canviar de llengua materna?


Cal entendre que la llengua materna no és un simple instrument de comunicació sinó que el seu substrat ens condiciona la concepció del món, la manera de pensar, la percepció de la realitat que ens volta i la construcció de les nostres relacions socials. Per això, amb l’objectiu de fomentar la reflexió i la mobilització al voltant de la diversitat lingüística i el multilingüisme la UNESCO va proclamar el Dia Internacional de la Llengua Materna el 21 de febrer en memòria dels incidents que van tenir lloc a Bangladesh al 1952, quan la policia i l'exèrcit de l'estat pakistanès, que ocupava llavors aquest país, van obrir foc sobre la multitud dels parlants de Bengalí que es manifestaven a favor dels seus drets lingüístics.

13 de gen. 2008

Reflexions sobre el plurilingüisme en l'ensenyament


En l'article Educació pluringüe: Catalunya com a exemple de la revista Entrellat, el professor Miquel Siguan fa una reflexió molt interessant sobre el repte que suposa la diversitat lingüística en el sistema educatiu i aporta vàries idees sobre com caldria treballar aquest aspecte:

(…) el plurilingüisme en l’ensenyament, tant per la part de les llengües parlades pels alumnes com per les llengües que es pretén que coneguin a l’acabament dels seus estudis, constitueix en l’actualitat un problema important en el sistema educatiu de tots els països. Per fer-hi front convé tenir en compte els següents punts.

Les autoritats educatives han de formular un planejament que fixi amb claredat els objectius que es pretén aconseguir i els mitjans per aconseguir-los. El pla ha d’incloure procediments per avaluar periòdicament els resultats aconseguits i les mancances observades.

Malgrat que la planificació s’ha d’establir per tot el territori, el fet que la proporció d’alumnes immigrats i les llengües predominants entre ells siguin diferents a cada centre significa que cada centre docent ha de disposar d’autonomia per adequar la planificació lingüística a les seves necessitats especifiques.

La integració lingüística dels immigrats no passa sols per l’escola, sinó que en bona part té lloc en les seves relacions amb el medi social en què habiten. La col•laboració entre el centre escolar i les institucions locals no sols és desitjable sinó necessària.

En una societat plurilingüe les llengües han de ser instruments de col•laboració i no de confrontació, i això ha de quedar clar ja en el seu ensenyament. Els professors de llengua, com que són professors d’una llengua determinada, tendeixen a creure que la seva tasca es redueix a ensenyar aquesta llengua i que el coneixement i l’ús d’altres llengües per part dels seus alumnes més aviat perjudica l’èxit del seu ensenyament. Però en un context plurilingüe el professor de llengua ha de pensar i ha de deixar clar al seus alumnes que el seu ensenyament està al servei de la pluralitat lingüística i, per tant, que la llengua que ensenya ha de ser una eina d’entesa i no una arma de confrontació.

Per acabar, no sols els que es preparen per ser ensenyants de llengua s’han de fer conscients d’aquesta funció comunicativa i integradora de les llengües, sinó que tot els que avui, a qualsevol lloc d’Europa, s’estan preparant per ser ensenyants de qualsevol matèria en l’ensenyament primari o secundari han de rebre información sobre la problemàtica lingüística amb què es trobaran a l’hora d’exercir i sobre la responsabilitat que els correspon en la construcció d’una societat plurilíngüe i solidària.

Res del que he dit és fàcil i tot exigeix un gran esforç col•lectiu, però tot és absolutament necessari si de veritat volem un món que respecti la pluralitat lingüística.


Miquel Siguan, professor emèrit de la UB i membre de la Junta de Linguapax.

Text complet

12 de gen. 2008

2008 Any Internacional de les Llengües


El 16 de maig de 2007, l'Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar el 2008 Any Internacional de les Llengües.

Donat que els assumptes relatius a les llengües ocupen un lloc central en el mandat de la UNESCO en educació, ciències exactes i naturals, ciències socials i humanes, cultura i comunicació i informació, es va designar a l'Organització com a organisme rector de l'Any.

Per celebrar l'Any Internacional de les Llengües, la UNESCO convida als governs, les organitzacions de les Nacions Unides, les organitzacions de la societat civil, els establiments educatius, les associacions professionals i totes les altres parts interessades a intensificar les seves pròpies activitats de promoció i protecció de totes les llengües, en particular les llengües en perill de desaparició, en tots els contexts individuals i col·lectius.


Per facilitar la col·laboració i el seguiment, s'ha posat a disposició dels interessats un conjunt d'eines de comunicació així com una llista de possibles àmbits d'acció i una llista dels projectes en curs d'execució en el marc de l'Any Internacional de les Llengües. Si voleu afegir el vostre projecte a l'inventari, podeu omplir el formulari de presentació de projectes.

El passat 26 de setembre, aprofitant la celebració del Dia Europeu de les Llengües, Unescocat va convidar el lingüista David Crystal a Barcelona per oferir una conferència amb el títol What do we do with an International Year of Language?. Us convido a llegir-la i a reflexionar sobre el tema...

21 de des. 2007

Quantes llengües existeixen en el món?


La resposta a aquesta pregunta és una mica complicada. Primer perquè encara s'estan explorant zones del món on es descobreixen noves llengües i també perquè hi ha llengües que, per diversos motius, s'estan extingint ràpidament. I segon perquè la frontera entre llengua i dialecte entra de vegades en conflicte tant per qüestions lingüístiques com polítiques.

Tot i això, la majoria dels experts xifra el nombre de llengües entre 5.000 i 7.000. Com a referència s'acostuma a citar l'Ethnologue, que parla de 6.912 llengües vives.

Els continents asiàtic i africà són les zones amb un nombre més gran de llengües i alhora els més amenaçats per la futura extinció d'algunes d'elles. Els països que encapçalen el rànking de llengües vives són Papua/Nova Guinea (847), Indonèsia (655), Nigèria (376), Índia (309), Austràlia (261), Mèxic (230), Camerun (201), Brasil (185), Zaire (158) i Filipines (153).

Les 10 llengües més parlades del món són les següents:

- Xinès, Mandarí amb 885 milions de parlants
- Castellà amb 332 milions de parlants
- Anglès amb 322 milions de parlants
- Àrab amb 206 milions de parlants
- Bengalí amb 189 milions de parltans
- Hindi amb 182 milions de parlants
- Portugués amb 170 milions de parlants
- Rus amb 170 milions de parlants
- Japonès amb 125 milions de parlants
- Alemany amb 98 milions de parlants



Les estadístiques diuen que la majoria de la població mundial és bilíngüe, és a dir, que es pot expressar amb soltura en dos idiomes, encara que només un de cada quatre estats reconeix dos o més llengües oficials. Tota Àfrica i la major part d'Àsia és multilíngüe, a l'igual que Rússia. En Europa, Islàndia és l'únic país sense minoríes lingüístiques. Si afegíssim al rànking anterior les segones llengües, l'anglès arribaria als 800 milions de parlants, el castellà als 350, a l'igual que l'hindi, i el rus arribaria als 290.

Extret de Llengües del món

20 de des. 2007

La defensa dels drets lingüístics


Conta una antiga llegenda que, temps era temps, hi havia un rei que va sentir dir que al seu país vivia un savi autèntic. Tan savi, deien els rumors, que parlava tots els llenguatges del món. Sabia escoltar el cant dels ocells i els entenia com si fos un d’ells. Sabia llegir la forma dels núvols i comprendre immediatament el seu sentit. Qualsevol llengua que sentís, responia sense vacil·lar. Fins i tot llegia el pensament dels homes i les dones vinguessin d’on vinguessin.
El rei, impressionat per tants mèrits com se li atribuïen, va fer cridar aquell home savi al seu palau. I el savi hi va fer cap.

En tenir-lo al davant, el rei s’afanyà a preguntar-li:
–És cert, bon home, que sabeu totes les llengües del món?
–Sí, Majestat –va ser la resposta.
–És cert que escolteu els ocells i n’enteneu el cant?
–Sí, Majestat.
–Que sabeu llegir la forma dels núvols?
–Sí, Majestat.
–I, tal com m’han dit, és cert que fins i tot llegiu el pensament de les persones?
–Sí, Majestat.
El rei encara tenia una última pregunta...

El rei va mirar-lo desafiadorament, com si el volgués posar a prova, i li llançà l’última pregunta:
–A les meves mans, que tinc ara amagades a l’esquena, hi tinc un ocell, home savi. Respon-me: és viu o és mort?
Aquell savi, de forma inesperada, va tenir por. Sabia prou bé que, fos quina fos la seva resposta, el rei podia matar l’ocell. Va mirar el rei i s’estigué en silenci una llarga estona. Al capdavall, amb veu molt serena, va dir:
–La resposta, Majestat, és a les vostres mans.

La resposta del savi s’adreça a tothom. En el nostre cas, a tothom que tingui cap responsabilitat en la promoció dels drets lingüístics, des del militant fins a l’escriptor, des de la mestra fins al legislador.

La resposta és a les nostres mans.

Extret del pròleg de Carles Torner i Pifarré de la Declaració Universal de Drets Lingüístics

19 de des. 2007

Darwinisme lingüístic

Un estudi de la Universitat anglesa de Reading ha arribat a una curiosa i darwinista conclusió sobre les lleis que fan evolucionar el llenguatge.
Després d'analitzar dues-centes paraules de quatre llengües seleccionades: el rus, l'anglès, el castellà i el grec, han descobert que com més s'usa una paraula, menys canvia. O si es vol dir diferent, les paraules més utilitzades són les que es resisteixen més al canvi.

Article publicat a la revista Sapiens (Desembre 2007)

29 de nov. 2007

Exposició “La Mar de Llengües. Parlar a la Mediterrània”





A la Mediterrània, la paraula cultura s’escriu en plural. Els pobles d’aquesta mar entre terres han pogut compartir perquè, primer, han sabut crear; i han tornat a crear mentre compartien. D’aquesta manera han fet els paisatges, les cuines, les cases i les llengües, sobretot les llengües.

Les llengües constitueixen la clau de volta de les cultures. Ens vinculen al passat i ens projecten vers el futur. Un futur que volem compartit, més encara a la Mediterrània, una regió del món que alguns pretenen frontera de civilitzacions i que nosaltres reivindiquem com a espai d’intercanvi.

L’exposició La mar de llengües permet observar la Mediterrània des d’una òptica no gaire habitual: la de les seves llengües. La Casa de les Llengües us convida a descobrir una mar de llengües, una visió de la Mediterrània que us sorprendrà.

Aquesta exposició es podrà veure a l’Institut d'Estudis Ilerdencs fins el 3 de febrer de 2008. Després s’instal·larà del 14 de febrer al 16 de març a la Casa de Cultura de Girona, durant la primavera a Barcelona i la tardor a Tarragona.

Més informació

18 de nov. 2007

Un sol món, moltes llengües

Vivim envoltats de moltes llengües


Us heu fixat quantes llengües es distingeixen en aquesta imatge?

Jo he trobat l’anglès, el francès, l’alemany, l’espanyol, el portuguès, l’italià, l’holandès, el suec, el noruec, el danès, el finès, el rus, el grec, el polonès, el txec, l’àrab, el japonès i el xinès, però segur que me’n deixo alguna...