En la llengua eyak, dedlè vol dir parlar. Ara la paraula és morta, perquè tu, Marie Smith Jones, eres l’única que podia usar-la, la darrera persona al món que parlava aquest idioma indígena americà. T’han enterrat a la venerable edat de 89 anys, i t’has endut els teus mots a la tomba. Fa temps, milers de persones us comunicàveu en eyak; vivíeu en una regió que ocupava 500 km de la costa d’Alaska i teníeu els vostres propis costums, creences, virtuts i defectes. De jove, Marie, dedlejaves amb tots els teus veïns.
Però us van imposar l’anglès, no vau transmetre l’idioma matern (tu tampoc als teus nou fills) i a poc a poc et vas anar quedant sola. Els últims 15 anys no tenies ningú amb qui enraonar del temps o de la vida en el teu accent antic. Diuen que captaves la grandesa i la misèria de la situació. Fumaves compulsivament i insisties a conservar la memòria a través dels lingüistes. Això ha fet de l’eyak un cas insòlit dels idiomes extingits, perquè tu has permès compilar-ne un diccionari prou complet.
De moment, tot plegat serà cosa de museu, i no tinc clar si això serà millor o pitjor que l’oblit. El cas és que la ciència no ha rescatat el teu eyak, que ha passat a engruixir la nòmina de 20 o 30 idiomes desapareguts a l’any. La lliçó és clara per a qui la vulgui aprendre; ni la gramàtica, ni la política, ni la simpatia universal salvaran cap idioma. La clau del dilema és dedlejar o morir. I si pot ser, abans de quedar-se sol.
Alfred Bosch, Diari Avui, 26 de gener 2008.
Si esteu interessats trobareu més informació a Babelwords
